Es pot clonar un dinosaure?
Avui no es pot clonar un tiranosaure. Caldria material genètic prou ben conservat, i no s’ha trobat ADN de dinosaures no aviaris que serveixi per clonar-los. Els fòssils ens permeten reconstruir l’esquelet, però no porten les instruccions genètiques completes. I els mosquits en ambre tampoc no les han donat. Els ocells, en canvi, són dinosaures vius i els podem veure cada dia.
Tenim ossos, però no la recepta
Els minerals poden omplir els porus dels ossos o substituir part del material original, i així ajudar a conservar-ne la forma. Però una forma ben conservada no implica que també es conservi l’ADN.
L’ADN és una molècula delicada que es va desfent amb el temps, i aquests animals van desaparèixer fa uns 66 milions d’anys. No s’ha trobat ADN de tiranosaure ni de cap altre dinosaure no aviari en un estat que permeti clonar-lo.
El mosquit en ambre és un conte fantàstic
A la pel·lícula, un mosquit pica un dinosaure, queda atrapat a la resina d’un arbre, els científics li extreuen la sang de la panxa i construeixen un parc temàtic. Als laboratoris reals la història és ben diferent!
L’ambre és resina vegetal fòssil, no pas una nevera per guardar sang. Els investigadors han buscat ADN de dinosaure en aquests insectes antics i no n’han trobat ni una gota útil per reconstruir cap ésser viu. A vegades hi detectaven bacteris actuals que s’hi havien colat molt més tard. Però de T. rex, res de res.
Ni amb engrunes d’ADN no es construeix un rei
De vegades, en ossos fòssils excepcionalment ben conservats, s’hi han trobat restes microscòpiques de proteïnes o fragments moleculars. Però això no és pas un manual d’instruccions que digui «construeix un T. rex»: és com trobar una lletra aïllada d’un llibre gegantí que s’ha cremat en una foguera.
A la pel·lícula omplen els forats de l’ADN amb ADN de granota. És un truc de guió: amb ADN de granota no es pot refer la informació genètica que falta del tiranosaure, ni clonar-lo.
Els ocells ja són aquí: no han marxat mai!
No cal cap clonació perquè hi torni a haver dinosaures al planeta: el pardalet que tens a la finestra ja pertany a aquesta mateixa colla! En parlem amb detall a la seva guia.
L’Archaeopteryx de la fitxa feia mig metre i vivia al Juràssic: és el pont perfecte entre els petits depredadors carnívors i els ocells actuals. La natura ja va fer aquesta feina fa milions d’anys. El que cap laboratori no pot fer és agafar aquest ocell i fabricar-ne un T. rex.
Què podem fer en lloc de somiar amb un parc?
Podem admirar els fòssils autèntics als museus, comparar les nostres fitxes, fer dibuixos fidels a la ciència —un T. rex amb escates i un velociraptor amb la mida d’un gall dindi— i jugar al nostre qüestionari.
Que la pel·lícula t’agradi moltíssim no té res de dolent! Només cal saber una cosa: la cuina plena de raptors és pura diversió cinematogràfica; els fòssils del museu són ciència de veritat.
Preguntes que fa la canalla
- Es pot clonar un dinosaure?
- Avui no podem clonar un dinosaure no aviari. No s’ha trobat el material genètic necessari, tampoc en insectes conservats en ambre.
- I si es descobreix un os fòssil en un estat impecable?
- Un os pot conservar molt bé la forma sense conservar ADN apte per a la clonació. Aquest ADN no s’ha trobat en dinosaures no aviaris.
- Per què a la pel·lícula semblava tan fàcil?
- Perquè és una història de ciència-ficció. El guió necessitava una excusa emocionant per crear el parc, no pas fer una classe de bioquímica.
- I amb un mamut es podria fer?
- Els mamuts van viure fa molt poc temps comparats amb els dinosaures, i alguns s’han conservat congelats al permagel. Tot i així, no té res a veure amb fer reviure un T. rex.
- Si els ocells són dinosaures, no compta com si ja els tinguéssim?
- Sí, i amb un avantatge: no són cap experiment de laboratori. Han travessat ells solets 66 milions d’anys d’evolució.
- Aleshores, per a què serveix buscar fòssils?
- Per descobrir com era la vida al passat i comprendre l’evolució del nostre planeta. Els ossos ens n’expliquen la forma i els hàbits, encara que no ens donin el botó d’engegada per fer reviure un T. rex.
Recorda-ho bé
- Si dibuixes el laboratori de la pel·lícula, afegeix-hi una nota: «ciència-ficció, no pas un laboratori real».
- L’ambre amb un mosquit a dins és una gemma fòssil preciosa, no pas una caixa forta plena de sang miraculosa.
- Vols veure un dinosaure viu amb els teus propis ulls? Mira un colom a la plaça: és més dinosaure de veritat que qualsevol parc de pel·lícula!