Com es fa un fòssil
Resposta curta: un fòssil no és «un os vell d'un prestatge». És un os que la sorra o el fang van tapar, i després la pedra el va omplir a poc a poc. Primer l'animal va morir. Després alguna cosa el va amagar de pressa, abans que se'l mengessin o se l'endugués el vent. Després van caure capes noves, i aigua amb minerals es va colar als forats de l'os. Al cap de moltíssims anys, la forma de l'os és pedra. Gairebé ningú no acaba així. La majoria simplement desapareix.
Primer la mort, després una cursa amb el temps
L'animal va morir — vora un riu, al desert, al fons d'un mar poc profund. La carn i la pell es fan malbé de pressa. Altres animals se les poden menjar. Queden les parts dures: ossos, dents, de vegades closca.
Si el cos queda al vent, al cap d'un any del dinar gairebé no en queda res. Per tornar-se pedra l'han de tapar aviat: sorra, llim, fang, cendra. Com una manta. Als museus ho diuen així: mort, després enterrament, després pedra.
L'aigua porta pedra a dins
Cauen capes noves a sobre. Pesan. Premsen. El llim es torna roca. Mentrestant l'aigua es cola pels ossos i deixa cristallons als forats.
L'os és com una esponja. La pedra omple els buits — si fa no fa sílex o calç. Per això un fòssil pesa i pot sonar si el toques (no el toquis en un museu). De vegades l'aigua dissol l'os i deixa un forat amb forma d'os. Després la pedra omple el forat també. Això és un motlle.
No només ossos
Hi ha petjades. Un dinosaure va trepitjar fang, el fang es va assecar, la sorra el va tapar — i l'empremta es va tornar pedra. Hi ha caca. Hi ha ous.
La Maiasaura de la nostra fitxa fa nou metres i unes tres tones, Cretaci, fa 80–75 milions d'anys. La van trobar amb nius i cries. Això també són fòssils — no un fèmur, una casa i una família.
L'Archaeopteryx fa mig metre. Les plomes es van imprimir en calcària fina. Sense aquella llosa prima no veuríem l'ala.
Per què n'hi ha tan pocs
Calen uns quants cops de sort alhora: tapar-lo de pressa, l'aigua adequada, que la capa no se l'endugui, que la Terra torni a pujar aquella capa, i que una persona se n'adoni. Gairebé cada dinosaure no va deixar pedra.
Per això un os bo és una festa. I no es pot inventar tot un parc d'un mosquit a l'ambre: l'ambre guarda les coses d'una altra manera. Això és una altra conversa.
On mirar si no ets científic
Els fòssils viuen en roques per capes — gres, calcària, pissarra. No en granit. Un marge de riu en capes, de passeig, és més a prop que un penya-segat lluent.
En aquest lloc obre la Maiasaura i l'Archaeopteryx. L'una són nius. L'altre, una ploma a la pedra. Dues maneres de tornar-se fòssil.
Preguntes que fan els nens
- Com es fa un fòssil?
- L'animal va morir, alguna cosa el va tapar de pressa, l'aigua va portar minerals als ossos. Al cap de moltíssims anys la mateixa forma és pedra.
- Qualsevol os vell és un fòssil?
- No. L'os d'un gos al jardí és només un os. Un fòssil és quan la pedra ha omplert o substituït el teixit.
- Per què els fòssils són tan rars?
- Cal un enterrament ràpid, l'aigua adequada, i que la capa s'obri després. Gairebé tots els cossos només es van podrir.
- Les petjades també són fòssils?
- Sí. Són traces de vida, no el cos mateix. Els ous de Maiasaura també compten.
- Puc trobar un fòssil jo?
- De vegades en un marge en capes. No trenquis troballes d'altri i no te les emportis d'una reserva. Si en trobes un, mostra'l a un gran.
- Un mosquit a l'ambre és un fòssil de dinosaure?
- L'ambre guarda d'una altra manera: resina, no pedra dins l'os. No en pots muntar un T. rex. La clonació és una altra guia.
Recorda això
- Un fòssil pesa perquè a dins hi ha pedra. Un os de debò no sona així.
- Dibuixa capes de sorra sobre l'esquelet, no només «un os a la terra».
- Dues fitxes: Maiasaura — nius. Archaeopteryx — una ploma. Aleshores es veu que no només un fèmur es pot tornar pedra.