Com es fa un fòssil
Un fòssil és una resta o un rastre de vida del passat geològic. Pot ser un os, una closca, l’empremta d’una fulla o una petjada. Un enterrament ràpid amb sorra o fang pot protegir les restes. Més endavant, l’aigua pot portar minerals que omplen els porus dels ossos o en substitueixen una part. No tots els fòssils es formen igual ni són ossos transformats completament en pedra.
Primer la mort, després una cursa contra el temps
L’animal mor: a la vora d’un riu, al desert o al fons d’un mar poc profund. La carn i la pell es descomponen molt de pressa, o se les mengen els carronyaires en pocs dies. Només queden les parts dures: ossos, dents o fragments de closca.
Les restes exposades es deterioren a un ritme que depèn de les condicions. Si queden colgades aviat, tenen més possibilitats de conservar-se: sota sorra, llim, fang o cendra volcànica, com si li posessin una manta gruixuda a sobre. Als museus sempre ho resumeixen així: mort, enterrament ràpid i mineralització.
Com els minerals ajuden a conservar els ossos
Amb el temps, els sediments que s’acumulen damunt de les restes es poden convertir en roca. Mentrestant, l’aigua subterrània es fica pels porus dels ossos i hi porta minerals dissolts.
Aquests minerals poden omplir els porus o substituir part del material original. De vegades les restes es dissolen i deixen un buit, que després s’omple de sediment o de minerals. I compte: pel pes o pel so d’una pedra no en tens prou per saber si és un fòssil.
No només trobem ossos
També hi ha petjades! Un dinosaure va trepitjar fang tou, el fang es va assecar al sol, una capa de sorra el va colgar... i la petjada va quedar gravada a la roca (els experts en diuen icnites). I encara hi ha més: excrements fòssils (copròlits) i ous.
La Maiasaura de la nostra fitxa feia nou metres i pesava unes tres tones, a finals del Cretaci, fa 80–75 milions d’anys. La van descobrir al costat dels seus nius i de les cries acabades de sortir de l’ou. Això també són fòssils extraordinaris: no pas un fèmur aïllat, sinó tota una llar familiar.
L’Archaeopteryx, de mig metre, té una altra història: les seves plomes van quedar marcades amb detall en una llosa fina de pedra calcària. Sense aquella pedra no sabríem com eren les seves ales.
Per què és tan difícil trobar-ne?
Perquè cal que coincideixin un munt de cops de sort seguits: quedar colgat a l’acte, trobar aigua amb els minerals justos, que el riu o el mar no s’enduguin la capa de terra, que milions d’anys després els moviments de la Terra facin pujar aquest estrat a la superfície... i que algú passi per allà i se n’adoni! Gairebé cap dinosaure dels que van viure no va arribar a fossilitzar-se.
Per això, quan algú troba un bon os fòssil, és festa grossa. Tampoc no es pot reconstruir un dinosaure a partir d’un mosquit en ambre: l’ambre conserva les coses d’una manera ben diferent.
On s’ha de mirar si t’agrada investigar a la natura
Els fòssils es troben a les roques sedimentàries que formen estrats o capes: gres, calcària o argil·lita. Al granit no n’hi ha mai, perquè el magma ho hauria fos tot. Si vas d’excursió i veus una paret amb capes de sediments ben marcades, tindràs moltes més opcions que davant d’un penya-segat de roca brillant.
Al nostre web, fes un cop d’ull a la Maiasaura i a l’Archaeopteryx: en un cas tenim nius comunals sencers; en l’altre, una ploma gravada a la roca. Dues maneres ben diferents de convertir-se en fòssil.
Preguntes que fa la canalla
- Com es forma un fòssil?
- Els sediments poden protegir les restes i els minerals de l’aigua omplir els porus dels ossos o substituir-ne una part. També es conserven fòssils en forma d’empremtes i petjades.
- Qualsevol os antic és un fòssil?
- No necessàriament. Un fòssil és una resta o un rastre de vida del passat geològic, i no cal que estigui mineralitzat del tot.
- Per què hi ha tan pocs fòssils al món?
- Perquè cal que el cos quedi enterrat de pressa i amb la química escaient; la immensa majoria dels cossos es va podrir sense deixar cap rastre.
- Les petjades també són fòssils?
- Sí. Se’n diu icnites o fòssils d’activitat, i ens parlen de la vida de l’animal, igual que els ous de Maiasaura o els copròlits.
- Puc trobar un fòssil jo mateix a la muntanya?
- En zones de roca sedimentària és possible trobar restes marines o petxines. Si en veus cap, fes-li una foto i no malmetis el jaciment.
- Un mosquit atrapat en ambre és un fòssil de dinosaure?
- L’ambre és resina fossilitzada que pot conservar insectes. No s’hi ha trobat ADN de dinosaures no aviaris que permeti clonar-los.
Recorda-ho bé
- Els minerals poden omplir els porus d’un os o substituir-ne una part. No identifiquis un fòssil només pel pes o pel so que fa.
- Al teu dibuix, pinta capes de terra damunt de l’esquelet: així estava abans que el desenterressin.
- Compara dues fitxes: Maiasaura (els nius) i Archaeopteryx (la ploma). Veuràs que no només els fèmurs es converteixen en roca!